Reflexió sobre Intel·ligència Col·lectiva

Reflexió sobre la intel·ligència col·lectiva: totes les ments pensant i interactuant al mateix temps i produint coneixements.
És aquesta situació seriosa? Ens aporta alguna cosa? Un risc d’Internet Es fiable? És productiva si la comparem amb els llibres, què es millor o pitjor? Es pot comparar al fenomen sorgit de la invenció de la impremta de Gutenberg?

Inteligencia Colectiva SIA

View more presentations from karenvasquez.

La intel·ligència col·lectiva no només és seriosa sinó que és una plataforma de comunicació lliure i difícil de controlar per a qui la vulgui manipular o censurar. Un dels temes més interessants d’Internet és que ens obliga a descobrir qui som realment perquè allò que fem a Internet és el que realment la societat és. És el nostre mirall a la història. Per tant la seva aportació és molt valuosa.

El risc que pot comportar som les persones, perquè vivim en un món súper desenvolupat tecnològicament, però subdesenvolupat èticament i una tecnologia, com qualsevol altre eina, sense ètica pot esdevenir un perill.

Si la comparem amb els llibres com a mitjà de treball i consultes a diccionaris, enciclopèdies etc. és molt més productiva per la rapidesa que ofereix. Respecte al llibres de text o de lectura trobo un inconvenient; llegir a la pantalla no se’ns dóna tan bé i està demostrat que el cervell està millor adaptat als texts impresos en fulles de paper, també ens afecta a la vista. Clar que segur que les tecnologies futures trobaran una solució aquest petits problemes.

Comparant-lo amb el descobriment de la impremta trobo la similitud següent: la impremta va portar a imprimir llibres en sèrie i quantitat però no tothom sabia llegir i/o tenia poder adquisitiu per adquirir els llibres. El mateix passa amb les noves tecnologies, referint-me a l’àmbit mundial, no tothom té els coneixements ni l’accés a un ordinador. Desafortunadament al món hi ha molts analfabets dels anomenats clàssics, la seva majoria al tercer món, no diguem d’analfabets tecnològics és un problema que cal solucionar perquè a hores d’ara tothom hauria d’estar convençut de la utilitat d’aquesta imminent intel·ligència col·lectiva , confiem que així sigui.

I pensar que Ken Olsen fundador de Digital Equipment, (1977) va dir “No hi ha necessitat de tenir un ordinador a cada casa” , això ens demostra que podem esatr equivocats en les nostres afirmacions presents sobre aquest tema, el futur ens ho dirà.

La Web 2.0

Dilluns 1 de març a la classe de TAC es va impartir la segona classe magistral sobre Internet com a instrument per la cerca d’informació i per a la interacció col·laborativa. El concepte de web 2.0 i els seus serveis, també allò que ens interessa com a futurs educadors, les seves aplicacions educatives.

Primer fem un repàs, comencem per la Web 1.0 que correspon a un tipus de web estàtica i unidireccional el seu període compren 1994-1997, les seves característiques són pàgines webs que mai s’actualitzen. Després apareix la Web1.5 ja dinàmica i comprenc el període 1997-2003 té com a característiques pàgines webs construïdes dinàmicament a partir d’una o diverses base de dades. I així arribem a una evolució amb la Web 2.0 que ja és un web col·laboratiu, és a dir els usuaris es converteixen en contribuïdors, publiquen les informacions i realitzen canvis en les dades.

En que consisteix la Web 2.0
Les seves eines no són noves, són noves les aplicacions que s’han fet de les antigues eines. Un definició de la web 2.0 seria els canvis en la manera que les persones usen la xarxa, prenen la informació i interactuen amb el internauta permetent-li trobar i modificar la informació que la persona vol en el format que li és més útil, per tant és de manera col·laborativa. Posaré un exemples d’aplicacions de web 2.0:
Wikis: Un tipus de lloc a la web que permet al usuari afegir, suprimir, o corregir, el seu contingut. Pot ser lliure com ara la vikipèdia o restringit.
Blocs: És un diari on-line que comprenc contingut i escriptura que l’autor desitja compartir amb d’altres persones.
Xarxes socials: una comunitat on-line creada pels usuaris per connectar-se, comunicar-se i compatir com Facebook, Flickr, Myspace.
Altres exemples són webquest, escritori on-line, gestió de continguts, sindicació o suscripció, mashup.

Aplicacions educatives

Per expresar-se crear i publicar amb blocs i wikis
La web 20.0 ofereix enormes possibilitats educatives conèixer, compartir, crear, participar relacionar-se, són important objectius educatius que es poden assolir amb les aplicacions web 2.0. cal recursos com disposar al centre d’un intranet i de suficient suport informàtic per l’alumnat.

· Espai ric en fonts d’informació que comporta un aprenentatge més autònom i permet una més gran participació en les activitats en grup, fet que augmenta el interès i la motivació de l’estudiant
· Facilita la realització de noves activitats d’aprenentatge i d’avaluació junt amb la creació de xarxes d’aprenentatges.
· Es desenvolupen i milloren les competències digitals
· Proporciona entorns per al desenvolupament de xarxes de centres i professors a on reflexionar sobre els temes educatius, ajudar-se, elaborar i compartir recursos.
Tot això suposa un nou rol per professors i alumnes orientats al treball autònom i col·laboratiu, crític i creatiu, l’expressió personal, investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre.