Valoració del bloc de les TAC

El bloc de les TAC, les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement, ha estat una matèria rebuda al principi amb certa distància, ja que el meu concepte de l’ensenyament no estava associat d’una manera tan propera a la tecnologia digital.

En canvi haig de dir que en general, he gaudit i també he après, sobretot dels meus companys que en tot moment han estat pendents de mi ensenyant-me. En particular en Joan, que ja em va haver de fer un resum de la primera classe de les TAC, ja que vaig haver de faltar per motius mèdics i després al llarg dels seminaris sempre ha estat un suport i una gran ajuda. L’Anna també m’ha transmet diferents coneixements a partir de compartir els treballs de la wiki sobre l’anàlisi d’un software educatiu i el treball sobre l’ús de les TAC en un centre. Aprofito per agrair-los la seva ajuda. En definitiva penso que en general el treball en grup ens aporta molt als alumnes, aprenem els uns dels altres, aquest ha estat el meu cas.

Així que he m’he familiaritzat i conec una mica més termes que desconeixia començant per Internet com a instrument de la cerca d’informació passant per la web 2.0 i la wiki, el llenguatge audiovisual, la practica de programes com el Power Point i el Movie Maker. L’activitat del blog abans de començar a introduir els posts em resultava una mica estressant, per això la meva primera entrada està efectuada més tard. En canvi haig de confessar que ha estat una experiència que m’ha sorprès gratament i amb una de les que més he gaudit. En general les Tac m’han obert la meva visió a l’aplicació de les tecnologies en el camp de la docència, les considero imprescindibles.

Finalment les tecnologies de l'aprenentage i el coneixement són i seran un gran suport i recurs al llarg de la meva carrera, i per descomptat en la meva futura professió com a mestra de Primària.

L'ús de les TAC a l'escola Sallarés i Pla

El nostre treball presentat el passat dia 26 d’abril pretén analitzar l’ús de les Tac dins un centre educatiu. La nostra elecció ha estat el CEIP Joan Sallarès i Pla de Sabadell, que data de la dècada dels anys 50, i va estar la primera escola pública de la zona sud de la ciutat. És una escola de barri i viu amb el barri, Campoamor.
Molí símbol Ecola Sallarès i Pla
Primer de tot, agrair l’amable col·laboració de l’escola per a la realització del reportatge i per l’obtenció de dades. També felicitar al seu cap d’estudis per la gran aposta que ha dut a terme amb les TAC, aconseguida amb il·lusió i sobretot molta dedicació.

Respecte a la valoració val a dir que el nostre grup ha exposat l’escola amb el ratio d’ordinadors per alumne més alt, l’escola no s’ha limitat a l’ús de les Tac a l’aula d’informàtica sinó que les TAC són presents a totes les aules amb ordinadors i connexió a Internet. Aquest fet sumat a altres tecnologies com són les pissarres digitals, els portàtils, els projectors i ser un centre pilot linkcat de la Generalitat fan que l’escola sigui capdavantera en l’ús de les noves tecnologies.

Es evident que qui sap transmetre més bé idees són aquelles persones que se les creuen, i en aquesta escola es creuen les TAC. La utilització de les noves tecnologies d’una manera quasi normalitzada en major grau en tots els cicles així ho demostren. L’ús de les TAC es creix i fa créixer les activitats amb l’alumnat. Les seves reaccions majoritàries davant la introducció d’una manera diferent de treballar, han estat d’un increment de l’interès i la motivació per fer aprenentatges usant espais tant diferents com comuns, treballs on line, i amb la utilització de maquinaria i programaris diferents. El fet de que tant alumnes com docents puguin treballar des de casa aporta un valor afegit a lús de les TAc al Sallarès i Pla.
Pel que fa a aspectes metodològics els docents ha hagut d’adoptar noves estratègies per incorporar determinats aspectes de les TAC.

Concloent podem afirmar que aquest centre en fa un bon i ampli ús de les TAC tant pel que fa a docents com a alumnes, la nostra valoració és d’allò més positiva i els encoratgem a seguir en

aquesta línia.
Us convidem a veure els blogs que els seus alumes han realitzat.

Anàlisi de les TAC en un centre educatiu

El 26 d’abril van dedicar el seminari a les presentacions del treballs realitzats sobre l’anàlisi de les TAC en un centre educatiu.

La majoria dels anàlisis han estat realitzats a escoles de Primària públiques i alguna concertada, a excepció d’uns tres centres com el de jovent de la població de Canovelles i sorprenentment una autoescola de Cerdanyola del Vallès. Ha estat molt gratificant veure els reportatges dels meus companys/es de seminari, i a la vista dels resultats es nota que han treballat amb dedicació. Cal tenir en compte que per a la gran majoria devia ser el seu primer reportatge, cosa que atorga més mèrit al treball. Hem entregat el treball en un CD.

Els diferents reportatges han estat realitzats amb programes como el Movie Maker, el Power Point i alguns editors de vídeos. En alguns casos hem conegut l’experiència del centre a través d’entrevistes a professors i alumnes com el cas del CEIP Les LLisses de Lliçà de Vall. El meu grup hem analitzat el CEIP Joan Sallarès i Pla de la ciutat de Sabadell. La seva valoració està feta en la següent entrada d'aquest blog.

Els aspectes més importants a analitzar han estat:

La infraestructura informàtica: nombre d’ordinadors, ratio ordinadors alumne, internet, intranet.
Ús de l’equipament i instal·lacions: freqüència i tipus d’ús, software emprat.
Valoració: continguts que es treballen, tipus d’activitats, paper del docent paper de l’alumna i com es valorada la proposta per professors i alumnes.

Alguns dels centres no aplicaven les TAC més enllà de l’aula d’informàtica a excepció del que disposaven de projectors i pissarres digitals a les seves aules.
Entrant a valorar l’experiència haig de dir que ha estat tota una novetat veure com cada centre aplicava les noves tecnologies i la majoria tenen molt clara l’aposta per les TIC, però malauradament estan mancats de pressupost per incrementar i adquirir nou material informàtic.

Com a futura mestre de Primària ha estat molt interessant apropar-me a l’ús de les TIC a les escoles alhora que observar com han esdevingut un nou i imprescindible recurs d’aprenentatge. Però sobretot veure com motivar i ajudar de manera clara i eficient a aprendre al alumne. Definitivament les TIC són una eina que facilita la tasca del docent, tanmateix, aquest té a les seves mans no continuar ensenyant de la manera tradicional, sinó innovar per tal de treure el rendiment que aquestes tecnologies li ofereixen.

Laboratori 9 Análisi d'una aplicació educativa

22 de març de 2010

El laboratori 9 de les classes de Tac va consistir en l’anàlisi d’una aplicació educativa. Hem realitzat en grup l'anàlisi de dos sofwares educatius. Un és Geogebra: programa lliure i interactiu que combina geometria, àlgebra i càlcul. L'altre és Galí: guia per a l'autoaprenentatge de la llengua catalana. Totes dues anàlisis són en aquesta wiki.

Un software educatiu és aquell destinat a l’ensenyament i l’aprenentatge, a més a més de permet el desenvolupament de certes habilitats cognitives. Pot ser com un joc que la majoria de vegades tenen certs aspectes que poden esdevenir educatius, o poden ser programes creats amb una finalitat molt concreta. Les característiques que cal que tingui un software educatiu són les següents:

Potenciar l’aprenentatge dels nens
Fàcil d’usar amb colors vius i ser divertit.
No ha de tenir continguts massa repetitius ni mecànics.
Ha de treballar continguts bàsics de l’educació del nen.

Al llarg de la classe ens varem centrar en programes que han estat pensats per a educar.
D’una banda tenim els Algorítmics (tancats) el diàleg és estereotipat i tancat, són les que més predominen (exercitació, tutorials). És mecànic i com ara el Click.com del Departament d’Educació. Aprenem dades que cal memoritzar-les. D’altra banda tenim els Heurístics (oberts) el programa es actua d’una forma diferent en funció del què fa l’usuari. Exemples típics d’aquest tipus de software són Logo, Etoys, Scratch, GeoGebra. En el el winlogo el paper de l’usuari és molt participatiu.
La professora ens ha proposat aquests dos exemples de multimèdies educatius: http://www.cenice.es/ , http://www.edu365.cat/

Definitivament els softwares educatius són una eina eficaç i de gran ajuda per potenciar i desenvolupar mitjançant les TIC els coneixements dels usuaris.

Conferència professor Ferran Mas

Dilluns 15 de març de 2010

Conferència professor Ferran Mas

Avui rebem una conferencia sobre les TIC en l'àmbit de l’educació, impartida pel professor Ferran Mas, programador d’Aplicacions Científiques i Màster en Didàctica de les Ciències Experimentals per la UB.

Aquesta xerrada ens aporta d’una banda informació sobre com introduir les Tic a les aules i d’una altra banda ens consciencia sobre la rellevància que té l’aprenentatge sobre l’ensenyament i com les Tic han estat un desencadenat de gran importància dins d’aquest relleu. Les Tic ajuden al docent a impartir les classes d’una manera més pràctica i interactiva. Per tant cal canviar la manera d’ensenyar adaptant-la a les noves tecnologies. No es pot, ni és recomanable, ensenyar de la mateixa manera amb unes noves eines, cal adaptar-se al canvi per tal de treure tot el profit que les Tic ens proporcionen. El professor Mas ens aconsella que no ces necessari fer servir tots els recursos disponibles a la xarxa però si dominar els que farem servir. El 2006 neix el projecte Espurn@ per potenciar aquest canvi metodològic.

Espurn@ és una inicitiva del Departament d’Educació i de l’ICE de la UAB. És una plataforma col·laborativa de treball en xarxa, adreçada bàsicament al professorat i a l’alumnat de les aules d’acollida, agrupaments de diversificació curricular (aules obertes, flexibles, projectes, etc.), però també als de l’aula ordinària. Està basat en dos conceptes fonamentals: el de comunitat i de treball telecol·laboratiu.

Ha estat una classe interessant i instructiva per tal de veure el potencial de les TIC i les seves possibilitats pel nostre futur com a mestres.

Reflexió sobre Intel·ligència Col·lectiva

Reflexió sobre la intel·ligència col·lectiva: totes les ments pensant i interactuant al mateix temps i produint coneixements.
És aquesta situació seriosa? Ens aporta alguna cosa? Un risc d’Internet Es fiable? És productiva si la comparem amb els llibres, què es millor o pitjor? Es pot comparar al fenomen sorgit de la invenció de la impremta de Gutenberg?

Inteligencia Colectiva SIA

View more presentations from karenvasquez.

La intel·ligència col·lectiva no només és seriosa sinó que és una plataforma de comunicació lliure i difícil de controlar per a qui la vulgui manipular o censurar. Un dels temes més interessants d’Internet és que ens obliga a descobrir qui som realment perquè allò que fem a Internet és el que realment la societat és. És el nostre mirall a la història. Per tant la seva aportació és molt valuosa.

El risc que pot comportar som les persones, perquè vivim en un món súper desenvolupat tecnològicament, però subdesenvolupat èticament i una tecnologia, com qualsevol altre eina, sense ètica pot esdevenir un perill.

Si la comparem amb els llibres com a mitjà de treball i consultes a diccionaris, enciclopèdies etc. és molt més productiva per la rapidesa que ofereix. Respecte al llibres de text o de lectura trobo un inconvenient; llegir a la pantalla no se’ns dóna tan bé i està demostrat que el cervell està millor adaptat als texts impresos en fulles de paper, també ens afecta a la vista. Clar que segur que les tecnologies futures trobaran una solució aquest petits problemes.

Comparant-lo amb el descobriment de la impremta trobo la similitud següent: la impremta va portar a imprimir llibres en sèrie i quantitat però no tothom sabia llegir i/o tenia poder adquisitiu per adquirir els llibres. El mateix passa amb les noves tecnologies, referint-me a l’àmbit mundial, no tothom té els coneixements ni l’accés a un ordinador. Desafortunadament al món hi ha molts analfabets dels anomenats clàssics, la seva majoria al tercer món, no diguem d’analfabets tecnològics és un problema que cal solucionar perquè a hores d’ara tothom hauria d’estar convençut de la utilitat d’aquesta imminent intel·ligència col·lectiva , confiem que així sigui.

I pensar que Ken Olsen fundador de Digital Equipment, (1977) va dir “No hi ha necessitat de tenir un ordinador a cada casa” , això ens demostra que podem esatr equivocats en les nostres afirmacions presents sobre aquest tema, el futur ens ho dirà.

La Web 2.0

Dilluns 1 de març a la classe de TAC es va impartir la segona classe magistral sobre Internet com a instrument per la cerca d’informació i per a la interacció col·laborativa. El concepte de web 2.0 i els seus serveis, també allò que ens interessa com a futurs educadors, les seves aplicacions educatives.

Primer fem un repàs, comencem per la Web 1.0 que correspon a un tipus de web estàtica i unidireccional el seu període compren 1994-1997, les seves característiques són pàgines webs que mai s’actualitzen. Després apareix la Web1.5 ja dinàmica i comprenc el període 1997-2003 té com a característiques pàgines webs construïdes dinàmicament a partir d’una o diverses base de dades. I així arribem a una evolució amb la Web 2.0 que ja és un web col·laboratiu, és a dir els usuaris es converteixen en contribuïdors, publiquen les informacions i realitzen canvis en les dades.

En que consisteix la Web 2.0
Les seves eines no són noves, són noves les aplicacions que s’han fet de les antigues eines. Un definició de la web 2.0 seria els canvis en la manera que les persones usen la xarxa, prenen la informació i interactuen amb el internauta permetent-li trobar i modificar la informació que la persona vol en el format que li és més útil, per tant és de manera col·laborativa. Posaré un exemples d’aplicacions de web 2.0:
Wikis: Un tipus de lloc a la web que permet al usuari afegir, suprimir, o corregir, el seu contingut. Pot ser lliure com ara la vikipèdia o restringit.
Blocs: És un diari on-line que comprenc contingut i escriptura que l’autor desitja compartir amb d’altres persones.
Xarxes socials: una comunitat on-line creada pels usuaris per connectar-se, comunicar-se i compatir com Facebook, Flickr, Myspace.
Altres exemples són webquest, escritori on-line, gestió de continguts, sindicació o suscripció, mashup.

Aplicacions educatives

Per expresar-se crear i publicar amb blocs i wikis
La web 20.0 ofereix enormes possibilitats educatives conèixer, compartir, crear, participar relacionar-se, són important objectius educatius que es poden assolir amb les aplicacions web 2.0. cal recursos com disposar al centre d’un intranet i de suficient suport informàtic per l’alumnat.

· Espai ric en fonts d’informació que comporta un aprenentatge més autònom i permet una més gran participació en les activitats en grup, fet que augmenta el interès i la motivació de l’estudiant
· Facilita la realització de noves activitats d’aprenentatge i d’avaluació junt amb la creació de xarxes d’aprenentatges.
· Es desenvolupen i milloren les competències digitals
· Proporciona entorns per al desenvolupament de xarxes de centres i professors a on reflexionar sobre els temes educatius, ajudar-se, elaborar i compartir recursos.
Tot això suposa un nou rol per professors i alumnes orientats al treball autònom i col·laboratiu, crític i creatiu, l’expressió personal, investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre.

Audiovisual i recursos estilístics

1 de febrer de 2010 Laboratori 6

Al laboratori d’avui continuem realitzant pràctiques en relació a l’anàlisi i producció de missatges audiovisuals per a l’educació.
Comencem per conèixer els recursos estilístics, l’ús d’aquests recursos contribueix a modificar el significat denotatiu dels elements del missatge que transmeten les imatges, explicarem els més importants. El vídeo que veureu a continuació és molt representatiu i ajudar a entendre les definicions posteriors.

El·lipsis és un salt en el temps o l’espai, hi ha una omissió però tot i així s’endevina.
Metonímia consisteix en la substitució d’un element per un altre amb el que té una relació de tipus causa-efecte, continent-contingut, proximitat o contex.
Hipèrbola és una exageració que busca provocar un major impacte a l’espectador. Se solen presentar utilitzant imatges, trucs i efectes especials.
Comparació consisteix en la presentació de dos elements amb la fita de què es puguin comparar les seves qualitats i propietats. És un recurs molt emprat.
Metàfora consisteix en una comparació molt exagerada a la qual se li elimina la comparació entre un producte i l’altre; i substitueix directament un producte amb el altre. S’identifica en termes reals i imaginaris amb el que té una determinada semblança.
Personificació és donar a un objecte o animal atributs propis de les persones. Per exemple quan es presenta un animal parlant, produeixen molt impacte.
Contradicció o antítesi consisteix a mostrar una contradicció. Quan la contradicció només és aparent es denomina paradoxa.
Al·literació és la repetició d’una sèrie d’elements que tenen sons semblants. Per exemple “passa’t a la pasta”.
Repetició iteració o redundància, consisteix en la repetició de determinats elements en una imatge o seqüència.

A continuació la professora ens passa uns fulls de publicitat impresos en transparències els quals passem analitzar.
Evian, el primer d’ells és un anunci d’una prestigiosa marca d’aigua mineral francesa, que estèticament és molt bonic. Els estils identificats són: Repetició de l’element aigua.
Color blau en relació a l’aigua, als ulla i ungles esmaltades de la model.

Tabac, el segon és una marca de cigarretes aquí trobem una metonímia: ja que apareix la imatge de l’encenedor d’un cotxe.
Absolut, el tercer és una beguda alcohòlica aquí tornem a identificar la metonímia ja que una pell de taronja fa la forma de l’ampolla. La repetició també està present ja que la taronja és un cítric i el licor és de sabor de cítric.
Cartier, tot seguit tenim a les nostres mans l’anunci d’un rellotge de la luxosa firma ens trobem amb una al·literació ja que veiem la marca escrita al fons i al propi rellotge i també una el·lipsi pel fet que amaga sobreposat el logo escrit amb l’esfera del rellotge.
Illa Diagonal, identifiquem la comparació i metàfora del nom del centre comercial illa amb una illa geogràfica incerteta al lloc del mapa on està ubicat l’edifici. Hiperbòla relacionen el fet d’anar a comprar a L’Illa Diagonal amb amb la tranquil·litat i bellesa d’una illa paradisíaca.
Maremagnun, repetició i doble sentit per la sal del mar Mediterrani i la frase impresa “la sal de Barcelona” .
A continuació l’Alejandra ens insta a pensar com aplicar al nostre treball aquests recursos estilístics i ens facilitar una pàgina web sobre el llenguatge audiovisual per poder consultar-la. Ens aconsella pensar en element per a construir la història sense oblidar establir un ordre i una lògica. To seguit veiem un vídeo sobre “El guió Literari”.
Després fem un exercici sobre com faríem nosaltres la localització i descripció general del centre, com prendríem les imatges i els sons. Ha estat una classe molt instructiva tan per fer el futur treball del centre com per les persones que ens agrada la publicitat.

El Llenguatge Audiovisual

26 de gener Laboratori 5

L’objectiu principal d’aquets 5è laboratori és instruir-nos per realitzar el nostre futur treball sobre les TAC. L’Alejandra ha començat per explicar-nos el significat del llenguatge audiovisual.
És un sistema de comunicació “multisensorial” (visual i auditiu) a on els continguts icònics dominen sobre els verbals. Mobilitzen la sensibilitat abans que el intel·lecte, subministrant molts estímuls afectius que condicionen els missatges cognitius, un exemple clar són els anuncis publicitaris. Aquest llenguatge sintètic origina una connexió en la qual els diferents elements només tenen sentit considerant-los de manera conjunta.
Per tant és un codi de comunicació per signes com la imatge, el so i també el silenci. Hi ha imatges de diferents tipus:

- Simbòliques habitualment tenen alguna similitud amb la realitat i es representen com ara els icones dels serveis públics, de llocs com oficines i magatzems o els mateixos senyals de trànsit entre d’altres.

- Figuratives tracten de representar fidelment la realitat.

- Abstractes hi ha una relació amb el que representen, els seu significat ve donat per convencions com per exemple les paraules d’un cartell.

Entre els elements sonors per crear ambients tenim:

- Les paraules, la música, els diferents efectes de so, el silenci.

La nostra professora ens va explicant que aquestscomponents són la matèria primera i que alguns experts els anomenen codis morfològics i amb aquests elements anem a treballar.

Components sintàctics: plans, angles, moviments de càmera, composició, continuïtat, ritme, il·luminació, color profunditat de camp, distància focal i altres elements “textogràficos”. Conèixer aquest valors del llenguatge audiovisual és bàsicament comprendre:

- Els programes es composen de seqüències i aquestes de plans
- Els plans es classifiquen en Primer Pla si és del rostre per captar l’expressió, una emoció, una mirada. Pla Mig de genolls al cap per a diàlegs accions concretes. Pla detall per component narratiu, per mostrar un fet concret que és transcendental per el contingut de la pel·lícula. Pla Americà és un pla mig ampliat que mostra els personatges des del cap fins als genolls per tal de què es vegin les mans i la cara, es molt utilitzat quan els personatges apareixen parlant, imprescindible al westerns que sempre han de mostra la pistola i la cara.

- Angles que tenen relació amb la càmera, pot mirar des de dalt, des de on mira l'observador se’n diuen: normal, picat, contrapicat, inclinació lateral.
- Moviments de càmera que són accions físiques que es realitzen amb la càmera. Panoràmica és la seqüència recollida per la filmadora que gira sobre un punt fix per ensenyar una vista amplia. Moviments d’acompanyament, travelling.

"North by Northwest" By Alfred Hitchcock

Continuïtat fa referència a respectar l’aparença dels elements i l’ordre en que apareixen. Com per exemple el vestuari, l’escenari o l’entorn.

Colors molts importants per la reacció que ens produeixen de manera inconscient; sentiments i reaccions. S’utilitzen els freds per crear estabilitat, seguretat i tranquil·litat.
En canvi els càlids per donar més ritme i activitat ja que són excitants i estimulants.

Elements semàntics són: tall en sec, cortines, encapçalament, obertura en negre, fos en negre.
Recursos estilístics són: metàfores, al·literacions, transicions, signes de puntuació que serien bàsicament les cortines, efectes moviment power point.

Textos i gràfiques: fixació del significat, ampliació d’informació, repetició, comparació.

Desprès de les explicacions teòriques, l’Alejandra ens ha projectat uns anuncis publicitaris per tal de què poguéssim identificar els tipus de plans i moviments de càmera. Eren uns anuncis de ritme lent, el primer era d’una marca de cotxes alemanya la VW, el segon era un anunci de la BBC per prevenir els accidents de tràfic. També hem pogut reconèixer com els so o silenci creava l’ambient desitjat per la publicitat.

La propera classe continuarem aprenem altres elements audiovisuals.

Ah! M’oblidava aquesta classe m’ha recordat un petit tast de cinema que vaig fer a l’escola Miquel Martí i Pol fa molts anys. La professora la Gemma ens va fer analitzar dos versions de Hamlet, una més recent de l’any 1990 de Franco Zefirelli amb un Mel Gibson pletòric i l’altre versió de l’expert i reconegudissím actor britànic Laurence Oliver molt més antiga de l'any 1958. Va ser un treball a on em vaig familiaritzar amb part del vocabulari de la classe d'avui. Tanmateix el fet de comparar el dos films i les diferents tècniques emprades va ser molt curiós. Quina pena que no es pot adjuntar cap document al blog. Per cert que acabat el tast de cinema de Vic varem fer una visita al museu del cinema de Girona, va ser fantàstic, i si el món cinèfil us agrada us recomano visitar-lo.

Programa "Movie maker"

18 de gener de 2010 Laboratori 4

“Movie maker” és el nom del programa que hem treballat en el laboratori 4 sobre producció de missatges audiovisuals. Aquest programa és un editor de vídeo que permet crear les nostres pròpies pel·lícules, com per exemple de diferents filmacions fer-ne una de sola. A més a més es poden afegir efectes i transicions entre d’altres eines que poden arribar a ser molt útils.

Primer de tot ens hem baixat un arxiu del web de la professora per poder realitzar les pràctiques. L’arxiu conté una imatge d’unes ampolles, una pista de àudio musical i un breu vídeo de com realitzar activitats manuals, el seu títol és “Manualidades con niños”. Un cop ens hem descarregat el material hem començat a experimentar, posant un títol, retallant el film per un punt concret, canviant l’àudio, el qual pot ser diferent al llarg de la reproducció, afegint efectes de transició entre seqüències com l’efecte persiana. També l’Alejandra ens ha explicat que podíem fins i tot, gravar la nostra pròpia veu i d’aquesta manera la anem sentint a l’hora que anem veient el vídeo.

Realment és una gran eina que ens permet fer pel·lícules per felicitar als amics o la família o elaborar pel·lícules de les filmacions d’un viatge. Nosaltres farem el treball del reportatge sobre l’ús de les TAC en un centre educatiu amb aquest fabulós programa.

Presentacions Power Point

11 de gener de 2010 Seminari 2

Llenguatges i mitjans audiovisuals és el segon seminari del 11 de gener. Les presentacions en power point, tan omnipresents, en l’actualitat i que tothom utilitza com a recurs a l’hora de fer un discurs, conferencia o una simple presentació oral són motiu de treball avui.

Tot i ser un programa que gairebé tothom domina en un nivell o un altre, penso que a tots els alumnes ens ha ensenyat més eines interessants per a fer servir. Personalment he après que, a part de poder afegir imatges i sons també es poden afegir vídeos, gravar so real, pista de audio CD, pel·lícules de la galeria multimèdia.

Hem fet un power point de presentació de nosaltres mateixos amb so, figures o imatges i moviment. L’hem d’acabar i perfeccionar com a tasca extra a casa, afegint un vídeo nostre. L’Alejandra també ens ha parlat d’un programa que es diu Movie Maker encara no l’he investigat però serà engrescador fer-ho, ben segur.

La pena és que tenim tanta tanta feina i treballs que em falta temps, per aprofundir en tot aquest ampli ventall d’opcions, que tot plegat estic tastant sobre les Tecnologies Aplicades a l’Aprenentatge. Pensant en positiu, ja les aplicarem directament en els nostres treballs, que també esdevindrà tot un repte per mi.

Wikitictac

14 de desembre de 2009 Laboratori 3

A les TAC estem fent uns laboratoris pràctics sobre internet com a instrument per l’aprenentatge i la interacció col·laborativa. El passat 14 de desembre varem fer el segon laboratori i l’activitat va tracta sobre Web 0.2. (xarxa social/ google docs/ wikis).

Per començar jo només havia sentit a parlar de la Wikipèdia o Viquipèdia (en català) la qual ben poques vegades havia consultat abans de començar el curs de Primària ja que estava habituada a consultar on line l’enciclòpedia Catalana. Tanmateix vaig quedar atònita quan un company em va ensenyar que podies accedir als continguts de la viquipèdia i modificar-los. No sabia que en això precisament consistia una wiki.
La nostra professora ens va passar un video on s’explica de manera clara i senzilla que és una wiki, el link és el següent:

http://www.youtube.com/watch?v=jIgk8v74IZg

En aquest didàctic vídeo en tan sols tres minuts saps que és una wiki. Les wikis serveixen per crear pàgines webs de manera ràpida i eficaç tan als experts en informàtica com a les persones que tenim pocs coneixements d’informàtica i encara menys de programació. Permet de forma simple introduir textos, documents, enllaços i demés. També és molt interessant que depenent del que tu vols pots autoritzar al seu accés o no.
La seva finalitat és molt pràctica, nosaltres mateixos a la UAB, realitzem gairebé tots el treballs en grup realment, en podríem treure mol profit i avantatges realitzant-los a través d’una wiki ... Serà qüestió de posar-se.

El dia 21 de desembre formen un grup de quatre i creem la nostra propia wiki l’anomenen wikitictac. Hem introduït els enllaços següents:

1. Los motores de búsqueda y los meta-buscadores
2. Los operadores booleanos
3. La búsqueda avanzada
4. La web oculta
5. Cómo evaluar la credibilidad de la informació

6. Cóm buscar en base de datos científico-académicas

7. Consejos bàsicos para una búsqueda exitosa.

Important la wiki treballa en la web. 2.0 que serveix per les aplicacions d’ofimàtica que permeten ser usades “on line” .

Tot plegat molt interessant, reconec que estava confosa amb tanta tecnologia però penso que cada vegada ho estic menys. Això si, sóc conscient que el camí a recórrer és llarg.

Experiència innovadora en l'àmbit de l'educació

30 de novembre de 2009 Laboratori 2

Quan tenia 12 anys, a la meva escola van introduir per primera vegada, les classes d’anglès. El meu professor, que també era el meu tutor en José Antonio, que més tard va esdevenir en Joseph, en va ser l’encarregat de donar-nos lliçons de llengua estrangera.

El professor ens va explicar com d’important seria aprendre anglès i encara més l’innovador sistema que faríem servir. Ell sabia com fer viure i motivar als seus alumnes. Tanamteix ell feia molt poc que es preparava impartir-nos classes d'anglès. Ens va explicar amb tot detall que veuríem unes diapositives i sentirem un locució en anglès. Que caldria posar unes cortines opaques que no deixessin passar la llum per tal de veure les imatges i que aprendríem tot jugant.
El primer pas del joc va ser triar un nom en anglès que ens agradés i així cada company sentíem que la nostra identitat canviava quan tocaven les classes d’anglès. Va arribar el gran dia i vam estrenar el nou sistema. Les cortines ja estaven instal·lades (procedents de la indústria tèxtil del poble SATI, que qui més qui menys tenia parents allà treballant). El professor ens va passar la primera filmina, alhora que sentíem, alguns per primera vegada segurament, la veu d’un nen en anglès que deia - Hello my name is Henry! Tota la classe estàvem sorpresos i contents. Després va venir repetir les paraules del nen i aquí tot eren rialles i vergonyes per pronunciar per pimera vegada l’anglès.
De fet les filmines i la història d’en Henry anava prenen caire d’aventura i com si es tractés d’un bon còmic nosaltres apreníem una miqueta d’anglès tot divertint-nos. Haig de dir que aquell professor en Joseph i l’impacte de les filmines com a mitja d’ensenyament em van saber motivar i en el futur vaig assistir a classes d’anglès durant molts anys.

Vist ara i comparant amb les TAC, aquesta experiència no ho pot sembla de trencadora però en aquell moment, ara ja fa més de vint anys, el grau de percepció va ser molt superior, a altres petites novetats que ens han anat arribant de la mà de les noves tecnologies.