El Llenguatge Audiovisual

26 de gener Laboratori 5

L’objectiu principal d’aquets 5è laboratori és instruir-nos per realitzar el nostre futur treball sobre les TAC. L’Alejandra ha començat per explicar-nos el significat del llenguatge audiovisual.
És un sistema de comunicació “multisensorial” (visual i auditiu) a on els continguts icònics dominen sobre els verbals. Mobilitzen la sensibilitat abans que el intel·lecte, subministrant molts estímuls afectius que condicionen els missatges cognitius, un exemple clar són els anuncis publicitaris. Aquest llenguatge sintètic origina una connexió en la qual els diferents elements només tenen sentit considerant-los de manera conjunta.
Per tant és un codi de comunicació per signes com la imatge, el so i també el silenci. Hi ha imatges de diferents tipus:

- Simbòliques habitualment tenen alguna similitud amb la realitat i es representen com ara els icones dels serveis públics, de llocs com oficines i magatzems o els mateixos senyals de trànsit entre d’altres.

- Figuratives tracten de representar fidelment la realitat.

- Abstractes hi ha una relació amb el que representen, els seu significat ve donat per convencions com per exemple les paraules d’un cartell.

Entre els elements sonors per crear ambients tenim:

- Les paraules, la música, els diferents efectes de so, el silenci.

La nostra professora ens va explicant que aquestscomponents són la matèria primera i que alguns experts els anomenen codis morfològics i amb aquests elements anem a treballar.

Components sintàctics: plans, angles, moviments de càmera, composició, continuïtat, ritme, il·luminació, color profunditat de camp, distància focal i altres elements “textogràficos”. Conèixer aquest valors del llenguatge audiovisual és bàsicament comprendre:

- Els programes es composen de seqüències i aquestes de plans
- Els plans es classifiquen en Primer Pla si és del rostre per captar l’expressió, una emoció, una mirada. Pla Mig de genolls al cap per a diàlegs accions concretes. Pla detall per component narratiu, per mostrar un fet concret que és transcendental per el contingut de la pel·lícula. Pla Americà és un pla mig ampliat que mostra els personatges des del cap fins als genolls per tal de què es vegin les mans i la cara, es molt utilitzat quan els personatges apareixen parlant, imprescindible al westerns que sempre han de mostra la pistola i la cara.

- Angles que tenen relació amb la càmera, pot mirar des de dalt, des de on mira l'observador se’n diuen: normal, picat, contrapicat, inclinació lateral.
- Moviments de càmera que són accions físiques que es realitzen amb la càmera. Panoràmica és la seqüència recollida per la filmadora que gira sobre un punt fix per ensenyar una vista amplia. Moviments d’acompanyament, travelling.

"North by Northwest" By Alfred Hitchcock

Continuïtat fa referència a respectar l’aparença dels elements i l’ordre en que apareixen. Com per exemple el vestuari, l’escenari o l’entorn.

Colors molts importants per la reacció que ens produeixen de manera inconscient; sentiments i reaccions. S’utilitzen els freds per crear estabilitat, seguretat i tranquil·litat.
En canvi els càlids per donar més ritme i activitat ja que són excitants i estimulants.

Elements semàntics són: tall en sec, cortines, encapçalament, obertura en negre, fos en negre.
Recursos estilístics són: metàfores, al·literacions, transicions, signes de puntuació que serien bàsicament les cortines, efectes moviment power point.

Textos i gràfiques: fixació del significat, ampliació d’informació, repetició, comparació.

Desprès de les explicacions teòriques, l’Alejandra ens ha projectat uns anuncis publicitaris per tal de què poguéssim identificar els tipus de plans i moviments de càmera. Eren uns anuncis de ritme lent, el primer era d’una marca de cotxes alemanya la VW, el segon era un anunci de la BBC per prevenir els accidents de tràfic. També hem pogut reconèixer com els so o silenci creava l’ambient desitjat per la publicitat.

La propera classe continuarem aprenem altres elements audiovisuals.

Ah! M’oblidava aquesta classe m’ha recordat un petit tast de cinema que vaig fer a l’escola Miquel Martí i Pol fa molts anys. La professora la Gemma ens va fer analitzar dos versions de Hamlet, una més recent de l’any 1990 de Franco Zefirelli amb un Mel Gibson pletòric i l’altre versió de l’expert i reconegudissím actor britànic Laurence Oliver molt més antiga de l'any 1958. Va ser un treball a on em vaig familiaritzar amb part del vocabulari de la classe d'avui. Tanmateix el fet de comparar el dos films i les diferents tècniques emprades va ser molt curiós. Quina pena que no es pot adjuntar cap document al blog. Per cert que acabat el tast de cinema de Vic varem fer una visita al museu del cinema de Girona, va ser fantàstic, i si el món cinèfil us agrada us recomano visitar-lo.

Programa "Movie maker"

18 de gener de 2010 Laboratori 4

“Movie maker” és el nom del programa que hem treballat en el laboratori 4 sobre producció de missatges audiovisuals. Aquest programa és un editor de vídeo que permet crear les nostres pròpies pel·lícules, com per exemple de diferents filmacions fer-ne una de sola. A més a més es poden afegir efectes i transicions entre d’altres eines que poden arribar a ser molt útils.

Primer de tot ens hem baixat un arxiu del web de la professora per poder realitzar les pràctiques. L’arxiu conté una imatge d’unes ampolles, una pista de àudio musical i un breu vídeo de com realitzar activitats manuals, el seu títol és “Manualidades con niños”. Un cop ens hem descarregat el material hem començat a experimentar, posant un títol, retallant el film per un punt concret, canviant l’àudio, el qual pot ser diferent al llarg de la reproducció, afegint efectes de transició entre seqüències com l’efecte persiana. També l’Alejandra ens ha explicat que podíem fins i tot, gravar la nostra pròpia veu i d’aquesta manera la anem sentint a l’hora que anem veient el vídeo.

Realment és una gran eina que ens permet fer pel·lícules per felicitar als amics o la família o elaborar pel·lícules de les filmacions d’un viatge. Nosaltres farem el treball del reportatge sobre l’ús de les TAC en un centre educatiu amb aquest fabulós programa.

Presentacions Power Point

11 de gener de 2010 Seminari 2

Llenguatges i mitjans audiovisuals és el segon seminari del 11 de gener. Les presentacions en power point, tan omnipresents, en l’actualitat i que tothom utilitza com a recurs a l’hora de fer un discurs, conferencia o una simple presentació oral són motiu de treball avui.

Tot i ser un programa que gairebé tothom domina en un nivell o un altre, penso que a tots els alumnes ens ha ensenyat més eines interessants per a fer servir. Personalment he après que, a part de poder afegir imatges i sons també es poden afegir vídeos, gravar so real, pista de audio CD, pel·lícules de la galeria multimèdia.

Hem fet un power point de presentació de nosaltres mateixos amb so, figures o imatges i moviment. L’hem d’acabar i perfeccionar com a tasca extra a casa, afegint un vídeo nostre. L’Alejandra també ens ha parlat d’un programa que es diu Movie Maker encara no l’he investigat però serà engrescador fer-ho, ben segur.

La pena és que tenim tanta tanta feina i treballs que em falta temps, per aprofundir en tot aquest ampli ventall d’opcions, que tot plegat estic tastant sobre les Tecnologies Aplicades a l’Aprenentatge. Pensant en positiu, ja les aplicarem directament en els nostres treballs, que també esdevindrà tot un repte per mi.

Wikitictac

14 de desembre de 2009 Laboratori 3

A les TAC estem fent uns laboratoris pràctics sobre internet com a instrument per l’aprenentatge i la interacció col·laborativa. El passat 14 de desembre varem fer el segon laboratori i l’activitat va tracta sobre Web 0.2. (xarxa social/ google docs/ wikis).

Per començar jo només havia sentit a parlar de la Wikipèdia o Viquipèdia (en català) la qual ben poques vegades havia consultat abans de començar el curs de Primària ja que estava habituada a consultar on line l’enciclòpedia Catalana. Tanmateix vaig quedar atònita quan un company em va ensenyar que podies accedir als continguts de la viquipèdia i modificar-los. No sabia que en això precisament consistia una wiki.
La nostra professora ens va passar un video on s’explica de manera clara i senzilla que és una wiki, el link és el següent:

http://www.youtube.com/watch?v=jIgk8v74IZg

En aquest didàctic vídeo en tan sols tres minuts saps que és una wiki. Les wikis serveixen per crear pàgines webs de manera ràpida i eficaç tan als experts en informàtica com a les persones que tenim pocs coneixements d’informàtica i encara menys de programació. Permet de forma simple introduir textos, documents, enllaços i demés. També és molt interessant que depenent del que tu vols pots autoritzar al seu accés o no.
La seva finalitat és molt pràctica, nosaltres mateixos a la UAB, realitzem gairebé tots el treballs en grup realment, en podríem treure mol profit i avantatges realitzant-los a través d’una wiki ... Serà qüestió de posar-se.

El dia 21 de desembre formen un grup de quatre i creem la nostra propia wiki l’anomenen wikitictac. Hem introduït els enllaços següents:

1. Los motores de búsqueda y los meta-buscadores
2. Los operadores booleanos
3. La búsqueda avanzada
4. La web oculta
5. Cómo evaluar la credibilidad de la informació

6. Cóm buscar en base de datos científico-académicas

7. Consejos bàsicos para una búsqueda exitosa.

Important la wiki treballa en la web. 2.0 que serveix per les aplicacions d’ofimàtica que permeten ser usades “on line” .

Tot plegat molt interessant, reconec que estava confosa amb tanta tecnologia però penso que cada vegada ho estic menys. Això si, sóc conscient que el camí a recórrer és llarg.

Experiència innovadora en l'àmbit de l'educació

30 de novembre de 2009 Laboratori 2

Quan tenia 12 anys, a la meva escola van introduir per primera vegada, les classes d’anglès. El meu professor, que també era el meu tutor en José Antonio, que més tard va esdevenir en Joseph, en va ser l’encarregat de donar-nos lliçons de llengua estrangera.

El professor ens va explicar com d’important seria aprendre anglès i encara més l’innovador sistema que faríem servir. Ell sabia com fer viure i motivar als seus alumnes. Tanamteix ell feia molt poc que es preparava impartir-nos classes d'anglès. Ens va explicar amb tot detall que veuríem unes diapositives i sentirem un locució en anglès. Que caldria posar unes cortines opaques que no deixessin passar la llum per tal de veure les imatges i que aprendríem tot jugant.
El primer pas del joc va ser triar un nom en anglès que ens agradés i així cada company sentíem que la nostra identitat canviava quan tocaven les classes d’anglès. Va arribar el gran dia i vam estrenar el nou sistema. Les cortines ja estaven instal·lades (procedents de la indústria tèxtil del poble SATI, que qui més qui menys tenia parents allà treballant). El professor ens va passar la primera filmina, alhora que sentíem, alguns per primera vegada segurament, la veu d’un nen en anglès que deia - Hello my name is Henry! Tota la classe estàvem sorpresos i contents. Després va venir repetir les paraules del nen i aquí tot eren rialles i vergonyes per pronunciar per pimera vegada l’anglès.
De fet les filmines i la història d’en Henry anava prenen caire d’aventura i com si es tractés d’un bon còmic nosaltres apreníem una miqueta d’anglès tot divertint-nos. Haig de dir que aquell professor en Joseph i l’impacte de les filmines com a mitja d’ensenyament em van saber motivar i en el futur vaig assistir a classes d’anglès durant molts anys.

Vist ara i comparant amb les TAC, aquesta experiència no ho pot sembla de trencadora però en aquell moment, ara ja fa més de vint anys, el grau de percepció va ser molt superior, a altres petites novetats que ens han anat arribant de la mà de les noves tecnologies.