El Llenguatge Audiovisual

26 de gener Laboratori 5

L’objectiu principal d’aquets 5è laboratori és instruir-nos per realitzar el nostre futur treball sobre les TAC. L’Alejandra ha començat per explicar-nos el significat del llenguatge audiovisual.
És un sistema de comunicació “multisensorial” (visual i auditiu) a on els continguts icònics dominen sobre els verbals. Mobilitzen la sensibilitat abans que el intel·lecte, subministrant molts estímuls afectius que condicionen els missatges cognitius, un exemple clar són els anuncis publicitaris. Aquest llenguatge sintètic origina una connexió en la qual els diferents elements només tenen sentit considerant-los de manera conjunta.
Per tant és un codi de comunicació per signes com la imatge, el so i també el silenci. Hi ha imatges de diferents tipus:

- Simbòliques habitualment tenen alguna similitud amb la realitat i es representen com ara els icones dels serveis públics, de llocs com oficines i magatzems o els mateixos senyals de trànsit entre d’altres.

- Figuratives tracten de representar fidelment la realitat.

- Abstractes hi ha una relació amb el que representen, els seu significat ve donat per convencions com per exemple les paraules d’un cartell.

Entre els elements sonors per crear ambients tenim:

- Les paraules, la música, els diferents efectes de so, el silenci.

La nostra professora ens va explicant que aquestscomponents són la matèria primera i que alguns experts els anomenen codis morfològics i amb aquests elements anem a treballar.

Components sintàctics: plans, angles, moviments de càmera, composició, continuïtat, ritme, il·luminació, color profunditat de camp, distància focal i altres elements “textogràficos”. Conèixer aquest valors del llenguatge audiovisual és bàsicament comprendre:

- Els programes es composen de seqüències i aquestes de plans
- Els plans es classifiquen en Primer Pla si és del rostre per captar l’expressió, una emoció, una mirada. Pla Mig de genolls al cap per a diàlegs accions concretes. Pla detall per component narratiu, per mostrar un fet concret que és transcendental per el contingut de la pel·lícula. Pla Americà és un pla mig ampliat que mostra els personatges des del cap fins als genolls per tal de què es vegin les mans i la cara, es molt utilitzat quan els personatges apareixen parlant, imprescindible al westerns que sempre han de mostra la pistola i la cara.

- Angles que tenen relació amb la càmera, pot mirar des de dalt, des de on mira l'observador se’n diuen: normal, picat, contrapicat, inclinació lateral.
- Moviments de càmera que són accions físiques que es realitzen amb la càmera. Panoràmica és la seqüència recollida per la filmadora que gira sobre un punt fix per ensenyar una vista amplia. Moviments d’acompanyament, travelling.

"North by Northwest" By Alfred Hitchcock

Continuïtat fa referència a respectar l’aparença dels elements i l’ordre en que apareixen. Com per exemple el vestuari, l’escenari o l’entorn.

Colors molts importants per la reacció que ens produeixen de manera inconscient; sentiments i reaccions. S’utilitzen els freds per crear estabilitat, seguretat i tranquil·litat.
En canvi els càlids per donar més ritme i activitat ja que són excitants i estimulants.

Elements semàntics són: tall en sec, cortines, encapçalament, obertura en negre, fos en negre.
Recursos estilístics són: metàfores, al·literacions, transicions, signes de puntuació que serien bàsicament les cortines, efectes moviment power point.

Textos i gràfiques: fixació del significat, ampliació d’informació, repetició, comparació.

Desprès de les explicacions teòriques, l’Alejandra ens ha projectat uns anuncis publicitaris per tal de què poguéssim identificar els tipus de plans i moviments de càmera. Eren uns anuncis de ritme lent, el primer era d’una marca de cotxes alemanya la VW, el segon era un anunci de la BBC per prevenir els accidents de tràfic. També hem pogut reconèixer com els so o silenci creava l’ambient desitjat per la publicitat.

La propera classe continuarem aprenem altres elements audiovisuals.

Ah! M’oblidava aquesta classe m’ha recordat un petit tast de cinema que vaig fer a l’escola Miquel Martí i Pol fa molts anys. La professora la Gemma ens va fer analitzar dos versions de Hamlet, una més recent de l’any 1990 de Franco Zefirelli amb un Mel Gibson pletòric i l’altre versió de l’expert i reconegudissím actor britànic Laurence Oliver molt més antiga de l'any 1958. Va ser un treball a on em vaig familiaritzar amb part del vocabulari de la classe d'avui. Tanmateix el fet de comparar el dos films i les diferents tècniques emprades va ser molt curiós. Quina pena que no es pot adjuntar cap document al blog. Per cert que acabat el tast de cinema de Vic varem fer una visita al museu del cinema de Girona, va ser fantàstic, i si el món cinèfil us agrada us recomano visitar-lo.